Amanda Castell: palabras y fotos

El impacto del momento parece que va bajando poco a poco como es lógico. Ya pasó el entierro y ahora quedan pocos días para ese otro gran acontecimiento, el partido entre Joventut y Bilbao del domingo en el Olímpic, uno de esos partidos... bufff especiales especiales.

Eso sí, desde ya y hasta quién sabe cuando, se van a suceder los homenajes... por ejemplo el de ACB.com con el Fotoclick, incitando a la gente a enviar las fotos de Amanda a la dirección de info@acb.com

Se ve así de visible en la portada de la Web:


Dentro, de momento van 19 fotos, aunque a buen seguro acaban habiendo muchas más, algunas tan curiosas como las de Rudy Fernández o Corny Thompson.


Por cierto, que el momento más emotivo de la misa del martes fue cuando Sara subió al altar de la Iglesia y recitó lo siguiente...

a qui li agrada el bàsquet i no coneix l'amanda? crec que són dues idees paraleles, no es poden separar. per això des de madrid, valència, màlaga, sevilla, alacant, manresa, barcelona, girona, vitoria, pamplona, granada, zaragoza, bilbao,tots els que em deixo, badalona i sant adrià i de tots i cada un dels racons del món on hi hagi bàsquet no paren d'arribar abraçades, petons, paraules de consol i ànims. Això ho diu tot de l'amanda. Viatjant per tot arreu defensant els nostres colors però per damunt de tot fent amistats, fins i tot de grades adversaries.

sabem que voldries que ara que estem tots junts, estiguessim tots rient,feliços i que fossim optimistes tal i com tu ens has ensenyat, però no podem. Sabiem tirar endavant, saltar obstacles, dir les coses clares sense embuts i prendre decisions díficils gràcies a la teva empenta, ara seguirem l'exemple, però n'haurem d'aprendre. Amb el petit trosset de tu que tots portarem sempre dins nostre ho aconseguirem, perquè allò essencial és invisible pels ulls.

no et preocupis: farem competicions de posar-nos el maxim número de galetes a la boca, pujarem muntanyes amb la samarreta de la penya tot menjant donuts, anirem en cotxe 13 hores per veure un partit que perdrem de trenta deixant-nos la veu, menjarem fuet amb olives i nocilla pels carrers de qualsevol ciutat, riurem fins a tenir agulletes a la panxa, caurem rodolant per la neu, farem concursos de triples a cullera descalços a les sis del matí, tornarem a eslovènia, inventarem mil cançons i farem mil pancartes amb "e" minúscules i tres milions de coses més.... ho farem per tu.

des d'ahir un tros de cel és verdinegre. gràcies per tot amanda. ara més que mai it's time to shine

i com que sé que t'agradaria: "always look on the bright side of life". SeMPRe AMANDA

Se me sigue poniendo la piel de gallina cuando lo recuerdo recitado ante una Iglesia abarrotada de gente. Y es que de las pocas verdades que dijo el cura de la misa, una fue clara: "Amanda tiene un gran poder de convocatoria"